L'estètica i el consumisme, factors determinants en la nostra societat (12/12/03)
La societat de consum, a la qual estem tots involucrats directa o indirectament està processant tot un seguit de regles i estratègies mitjançant les quals està eliminant tota llibertat d'elecció alhora de vestir i mostrar-se davant la societat i està contribuïnt alhora que grans multinacionals (Zara, Mango...) de la indústria del tèxtil s'enriqueixin d'una forma incontrolada. Són empreses que vénen els seus productes a uns preus excessivament alts respecte els preus de cost. Generalment, acostuma a predominar la precarietat laboral en els seus treballadors i els materials i els tints que s'utilitzen per la fabricació de les diferents peces de vestir són realment perjudicials pel medi ambient.
Els mitjans de comunicació, organismes amb gran poder de manipulació sobre les masses, ens bombardegen, sens parar, ja sigui a base d'anuncis o de programes "glamourosos" a que reproduïm una imatge estereotipificada i representada totalment per la moda d'aquestes grans cadenes comercials, abolint així parcialment la figura del "jo" universal. En conseqüència, es contribueix a fer continuar i incrementar el consumisme generalitzat tant abundant en els nostres dies, és a dir l'assimilació directa entre comprar vestits de marca o d'última moda i ser una persona digne i respectable en la societat. Preval el factor "tenir" davant del factor "ser".
D'altra banda, l'estètica que ens implanten aquestes cadenes comercials i en general la maquinaria capitalista ha desenvolupat dos greus problemes socials com són l'abolímia i l'anorèxia. L'associació de triomf i prestigi amb un cos esbelt i quasi perfecte està trastornant de tal manera la ment dels joves que s'arriben a uns extrems desorbitats, en els quals les emissions provinents del tub de raigs catòdics penetren per les retines dels espectadors i es superposen davant de cap altra imatge o forma de vida que pugui existir. Per tant, la gran quantitat de noies que pateixen aquest problema es veuen sovint sotmeses i pressionades a adquirir aquestes conductes tan perilloses. Com a conseqüència directa del mateix fet s'origina també, una discriminació sobre les persones obeses, les quals es troben en una situació d'aïllament i gairebé d'exclusió social per la dificultat que tenen de trobar peces de vestir que s'adaptin a unes mides que difereixen molt de les estandard. Un fet que torna a fer girar la roda en el mateix sentit, és a dir, qui ha de canviar, les grans cadenes comercials o les persones obeses que són una part minoritària de la societat? Evidentment, la pregunta és de fàcil resposta, per part de les persones poderoses i en possessió dels grans capitals: les persones obeses han de fer tots els possibles per reduïr pes i adaptar-se al que la societat i les cadenes comercials promocionen? Quina demència! Així es mou la indústria tèxtil i el merchandising actual.
El consumisme existent, però, no s'atura aquí sinó que es trasllada als grans centres comercials i als supermercats, ubicats generalment en els grans nuclis urbans i que tenen la capacitat, a travès de l'especulació immobiliària de rehabilitar zones brutes i decadents d'una ciutat, convertint-les en paraïsos de consum descontrolat i d'una bellesa, tant externa com interna, impressionants. A l'interior d'aquests, la gent contempla el seu entorn i se sent realitzada entremig de tants productes que poden ser adquirits en qualsevol moment. Navega sense direcció fixa, al ritme d'una música lenta i agradable (tècnica de marquèting amb la qual s'aconsegueix incrementar el consumisme) fins que troba un objecte desig de ser assolit encara que en molts casos no satisfaci una necessitat bàsica.
És l'anomenat consumisme patològic mètode amb el qual el sistema capitalista aconsegueix minimitzar els problemes als que s'enfronta la gent alhora de cercar la felicitat interior, paraula tabú en la nostra era ja que, com es pot ser feliç havent de viure per treballar i amb l'afegit de la precarietat laboral existent?
El món laboral actual està directament relacionat amb l'estètica també, ja que a determinades feines les aparences adquireixen major protagonisme que les qualitats que pugui tenir i desenvolupar un individu, situació realment trista i lamentable en una societat teòricament lliure i desenvolupada.
La solució d'aquest problema la trobem en una conscienciació social ,inexistent fins ara, que fagi resurgir la figura del "jo universal" propi de cada ésser humà amb la corresponent eliminació de la dependència tan brutal que hi ha dels mitjans de comunicació, que són en gran mesura els responsables de tot aquest consumisme i de l'associació tan directa entre bellesa i triomf. Hem d'actuar col.lectivament enfront d'un problema que va "in crescendo" i més reduïdament en la família, és a dir, intentant educar els fills d'una manera sostenible incentivant-los a que comprin exclusivament el realment necessari.
Els mitjans de comunicació, organismes amb gran poder de manipulació sobre les masses, ens bombardegen, sens parar, ja sigui a base d'anuncis o de programes "glamourosos" a que reproduïm una imatge estereotipificada i representada totalment per la moda d'aquestes grans cadenes comercials, abolint així parcialment la figura del "jo" universal. En conseqüència, es contribueix a fer continuar i incrementar el consumisme generalitzat tant abundant en els nostres dies, és a dir l'assimilació directa entre comprar vestits de marca o d'última moda i ser una persona digne i respectable en la societat. Preval el factor "tenir" davant del factor "ser".
D'altra banda, l'estètica que ens implanten aquestes cadenes comercials i en general la maquinaria capitalista ha desenvolupat dos greus problemes socials com són l'abolímia i l'anorèxia. L'associació de triomf i prestigi amb un cos esbelt i quasi perfecte està trastornant de tal manera la ment dels joves que s'arriben a uns extrems desorbitats, en els quals les emissions provinents del tub de raigs catòdics penetren per les retines dels espectadors i es superposen davant de cap altra imatge o forma de vida que pugui existir. Per tant, la gran quantitat de noies que pateixen aquest problema es veuen sovint sotmeses i pressionades a adquirir aquestes conductes tan perilloses. Com a conseqüència directa del mateix fet s'origina també, una discriminació sobre les persones obeses, les quals es troben en una situació d'aïllament i gairebé d'exclusió social per la dificultat que tenen de trobar peces de vestir que s'adaptin a unes mides que difereixen molt de les estandard. Un fet que torna a fer girar la roda en el mateix sentit, és a dir, qui ha de canviar, les grans cadenes comercials o les persones obeses que són una part minoritària de la societat? Evidentment, la pregunta és de fàcil resposta, per part de les persones poderoses i en possessió dels grans capitals: les persones obeses han de fer tots els possibles per reduïr pes i adaptar-se al que la societat i les cadenes comercials promocionen? Quina demència! Així es mou la indústria tèxtil i el merchandising actual.
El consumisme existent, però, no s'atura aquí sinó que es trasllada als grans centres comercials i als supermercats, ubicats generalment en els grans nuclis urbans i que tenen la capacitat, a travès de l'especulació immobiliària de rehabilitar zones brutes i decadents d'una ciutat, convertint-les en paraïsos de consum descontrolat i d'una bellesa, tant externa com interna, impressionants. A l'interior d'aquests, la gent contempla el seu entorn i se sent realitzada entremig de tants productes que poden ser adquirits en qualsevol moment. Navega sense direcció fixa, al ritme d'una música lenta i agradable (tècnica de marquèting amb la qual s'aconsegueix incrementar el consumisme) fins que troba un objecte desig de ser assolit encara que en molts casos no satisfaci una necessitat bàsica.
És l'anomenat consumisme patològic mètode amb el qual el sistema capitalista aconsegueix minimitzar els problemes als que s'enfronta la gent alhora de cercar la felicitat interior, paraula tabú en la nostra era ja que, com es pot ser feliç havent de viure per treballar i amb l'afegit de la precarietat laboral existent?
El món laboral actual està directament relacionat amb l'estètica també, ja que a determinades feines les aparences adquireixen major protagonisme que les qualitats que pugui tenir i desenvolupar un individu, situació realment trista i lamentable en una societat teòricament lliure i desenvolupada.
La solució d'aquest problema la trobem en una conscienciació social ,inexistent fins ara, que fagi resurgir la figura del "jo universal" propi de cada ésser humà amb la corresponent eliminació de la dependència tan brutal que hi ha dels mitjans de comunicació, que són en gran mesura els responsables de tot aquest consumisme i de l'associació tan directa entre bellesa i triomf. Hem d'actuar col.lectivament enfront d'un problema que va "in crescendo" i més reduïdament en la família, és a dir, intentant educar els fills d'una manera sostenible incentivant-los a que comprin exclusivament el realment necessari.
posted by avalon at 8:25 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home