La humanidad deshumanizada

Convivimos en una sociedad en la cual el poder del dinero está sobrepasando todos los valores por los que el hombre ha luchado incesantemente a lo largo de su existencia. El ser humano se está convirtiendo en un simple engranaje totalmente individualizado y aislado dentro de una gran máquina que lo dirige todo. Este sistema en el cual estamos viviendo de una forma pasiva e individualizada es el que permite que la dominación del hombre por el hombre continue año tras año.
La deshumanización es un fenómeno lento pero terrorífico, donde, egoísmo, violencia e intolerancia se entrelazan entre sí formando un círculo vicioso difícil de superar. Estos tres términos han de ser necesariamente sustituidos por los términos cooperación, solidaridad y respeto. En este momento la humanidad conseguirá dar un paso de gigante hacia su liberación. Se romperían las cadenas que a tantas personas tienen encadenadas. No cabe olvidar que cada día mueren de desnutrición millones de persones, en su mayoria niños, bajo la indiferencia de políticos y empresarios de países desarrollados y también por infinidad de mentes adormecidas que son manipuladas a través de los medios de comunicación, los que con su retórica consumista no cesan en distorsionarlos y dirigirlos hacia un callejón sin salida. Los hombres son patrimonio de los hombres, por lo tanto, es de una ética despreciable no asumir la responsabilidad de ayudar a los desfavorecidos. El problema de la pobreza y la desigualdad es intrínseco de este sistema ya que sin pobres no hay ricos, es decir, si el tercer mundo no existiera nuestros ritmos de producción y de consumo no serían los que son ya que la tierra no proporciona lo suficiente para satisfacer las necesidades que nos hemos creado a nivel mundial. Partiendo de la idea que las riquezas procedentes de la Tierra (recursos naturales, alimentos…) son patrimonio de la humanidad es inaceptable mantener el actual modelo de desarrollo, en el cual dos terceras partes de la población mundial vive bajo el umbral de la pobreza.
En este momento, podemos formularnos la pregunta: todos los seres humanos somos libres? La respuesta es más que obvia. Por supuesto que no, la perversión de la palabra libertad puede alcanzar límites inimaginables. Que libertad puede tener un niño que no tiene derecho a una educación y a una comida diaria asegurada. La única libertad que tiene es la muerte o una vida cargada de miserias en la cúal nunca podrá elegir qué camino seguir. Será semejante a una hoja al desprenderse de un árbol en otoño, la cual en unos instantes ha llegado al suelo (su muerte) sin apenas haber seguido una trayectoria, únicamente dejándose llevar por el viento. El ideal a seguir es el de un planeta, el cúal tiene su trayectoria perfectamente definida hasta que muere al perder su energía interior.
Como muy bien decía A.Einstein: “El progreso no existe si hay niños infelices”. El progreso no se ha de cuantificar de una forma material sino de una forma social. Hemos de abrir el camino hacia una socialización de la humanidad, donde prevalga la coexistencia pacífica y el respeto hacia todos los seres humanos. Esta es la unica forma de vivir en un mundo en paz. Si por el contrario, seguimos incrementando las desigualdades en el mundo, las guerras persistirán sin que nadie pueda remediarlo. Además, manteniendo a una parte de la población tan numerosa aislada de todo progreso, tanto social como tecnológico, estamos colaborando en crear un proceso involucionista, ya que estamos excluyendo a una infinidad de cerebros capaces de crear e investigar. Si el tercer mundo evolucionara presenciaríamos un progreso de la humanidad jamás visto hasta ahora. Por lo tanto, es posible alcanzar este preciado progreso o pereceremos todos juntos por la negativa de cambiar las reglas del juego, donde una minoría ejerce su poder depredador ante una mayoría que presencia el apocalipsis de una forma impotente y paralizada, por el miedo y la destrucción?

El "fantasma" de les cues. Una foto realment sorprenent i sense haver-la preparat!

A què va donar lloc la fusió? Podràn vèncer al monstre Bu els nostres herois? Quedarà arrassada Ljubljiana sota el poder d'en Bu?

En Solà és reconegut fins i tot a Itàlia. Serà ciclista???????

Rita vs Toni. Una parella realment inseparable! Queda totalment demostrat que el gos és el millor amic de l'home.

L'estètica i el consumisme, factors determinants en la nostra societat (12/12/03)

La societat de consum, a la qual estem tots involucrats directa o indirectament està processant tot un seguit de regles i estratègies mitjançant les quals està eliminant tota llibertat d'elecció alhora de vestir i mostrar-se davant la societat i està contribuïnt alhora que grans multinacionals (Zara, Mango...) de la indústria del tèxtil s'enriqueixin d'una forma incontrolada. Són empreses que vénen els seus productes a uns preus excessivament alts respecte els preus de cost. Generalment, acostuma a predominar la precarietat laboral en els seus treballadors i els materials i els tints que s'utilitzen per la fabricació de les diferents peces de vestir són realment perjudicials pel medi ambient.
Els mitjans de comunicació, organismes amb gran poder de manipulació sobre les masses, ens bombardegen, sens parar, ja sigui a base d'anuncis o de programes "glamourosos" a que reproduïm una imatge estereotipificada i representada totalment per la moda d'aquestes grans cadenes comercials, abolint així parcialment la figura del "jo" universal. En conseqüència, es contribueix a fer continuar i incrementar el consumisme generalitzat tant abundant en els nostres dies, és a dir l'assimilació directa entre comprar vestits de marca o d'última moda i ser una persona digne i respectable en la societat. Preval el factor "tenir" davant del factor "ser".
D'altra banda, l'estètica que ens implanten aquestes cadenes comercials i en general la maquinaria capitalista ha desenvolupat dos greus problemes socials com són l'abolímia i l'anorèxia. L'associació de triomf i prestigi amb un cos esbelt i quasi perfecte està trastornant de tal manera la ment dels joves que s'arriben a uns extrems desorbitats, en els quals les emissions provinents del tub de raigs catòdics penetren per les retines dels espectadors i es superposen davant de cap altra imatge o forma de vida que pugui existir. Per tant, la gran quantitat de noies que pateixen aquest problema es veuen sovint sotmeses i pressionades a adquirir aquestes conductes tan perilloses. Com a conseqüència directa del mateix fet s'origina també, una discriminació sobre les persones obeses, les quals es troben en una situació d'aïllament i gairebé d'exclusió social per la dificultat que tenen de trobar peces de vestir que s'adaptin a unes mides que difereixen molt de les estandard. Un fet que torna a fer girar la roda en el mateix sentit, és a dir, qui ha de canviar, les grans cadenes comercials o les persones obeses que són una part minoritària de la societat? Evidentment, la pregunta és de fàcil resposta, per part de les persones poderoses i en possessió dels grans capitals: les persones obeses han de fer tots els possibles per reduïr pes i adaptar-se al que la societat i les cadenes comercials promocionen? Quina demència! Així es mou la indústria tèxtil i el merchandising actual.
El consumisme existent, però, no s'atura aquí sinó que es trasllada als grans centres comercials i als supermercats, ubicats generalment en els grans nuclis urbans i que tenen la capacitat, a travès de l'especulació immobiliària de rehabilitar zones brutes i decadents d'una ciutat, convertint-les en paraïsos de consum descontrolat i d'una bellesa, tant externa com interna, impressionants. A l'interior d'aquests, la gent contempla el seu entorn i se sent realitzada entremig de tants productes que poden ser adquirits en qualsevol moment. Navega sense direcció fixa, al ritme d'una música lenta i agradable (tècnica de marquèting amb la qual s'aconsegueix incrementar el consumisme) fins que troba un objecte desig de ser assolit encara que en molts casos no satisfaci una necessitat bàsica.
És l'anomenat consumisme patològic mètode amb el qual el sistema capitalista aconsegueix minimitzar els problemes als que s'enfronta la gent alhora de cercar la felicitat interior, paraula tabú en la nostra era ja que, com es pot ser feliç havent de viure per treballar i amb l'afegit de la precarietat laboral existent?
El món laboral actual està directament relacionat amb l'estètica també, ja que a determinades feines les aparences adquireixen major protagonisme que les qualitats que pugui tenir i desenvolupar un individu, situació realment trista i lamentable en una societat teòricament lliure i desenvolupada.

La solució d'aquest problema la trobem en una conscienciació social ,inexistent fins ara, que fagi resurgir la figura del "jo universal" propi de cada ésser humà amb la corresponent eliminació de la dependència tan brutal que hi ha dels mitjans de comunicació, que són en gran mesura els responsables de tot aquest consumisme i de l'associació tan directa entre bellesa i triomf. Hem d'actuar col.lectivament enfront d'un problema que va "in crescendo" i més reduïdament en la família, és a dir, intentant educar els fills d'una manera sostenible incentivant-los a que comprin exclusivament el realment necessari.